II Jornada de govern obert de Terrassa: què aporta la gestió documental

Us enllaço la meva intervenció a la taula rodona “Més enllà de l’Open Data: oportunitats del Big Data a les administracions públiques”. En concret, la podeu seguir a partir del minut 54:30 i fins al 1:06:36. Molt recomanable també el debat posterior, a partir del 1:16:30.

En resum, vaig intentar articular el discurs entorn els tres punts següents:

Pensar arxivísticament l’Open Data: si dissociem la gestió documental dels portals de transparència i de dades obertes, restem fiabilitat i eficiència a l’esforç de transformar el govern en un govern obert real (“La gestió documental és el pal de paller del govern obert”, Barack Obama). Com la resta d’informació pública, cal que tractem amb principis arxivístics l’open data per tal de garantir la seva autenticitat i traçabilitat, però, sobretot, la seva gestió al llarg del temps. La classificació funcional s’ha mostrat com l’estructura més adequada per dotar d’estabilitat la gestió i la localització de la informació a les organitzacions actives. Només la il·lusió momentània dels primers passos en l’acumulació de dades obertes pot fer creure que simplement amb criteris temàtics i cronològics es podrà estructurar de manera sostenible l’exercici d’alliberar dades i informar activament dels actes i procediments administratius. Així mateix, una estratègia arxivística digital es fa imprescindible per a qualsevol smart city que vulgui oferir solucions transversals i no merament verticals que ajudin a dinamitzar el sector productiu.

Del Big Data al Rich Data: tant per a l’administració com per a les organitzacions privades (empreses, associacions, cooperatives) el repte del Big Data no és tant l’acumulació de quantitats ingents d’informació, sinó la posada en valor d’aquella informació realment significativa i rellevant per a les competències i funcions pròpies. És en aquest punt on la gestió documental, a partir de la metodologia de la família de normes ISO 30300, esdevé fonamental per convertir el “Whole Data” particular en un actiu estructurat capaç d’enllaçar amb la informació externa disponible i crear nou coneixement per optimitzar el nostre procés de negoci i obrir-ne noves vies de desenvolupament.

Interoperabilitat semàntica i smart region: si la clau és l’enllaç i la mescla de dades, la interoperabilitat semàntica sembla el camí a seguir per posar en relació no només l’open data d’un municipi, sinó de tota l’administració. D’acord amb les lleis de transparència espanyola i catalana, de fet, els municipis i d’altres entitats obligades hauran d’integrar la informació fixada per l’articulat d’aquestes lleis en un únic Portal de la Transparència. Creiem que la manera més eficient d’afrontar aquest repte és la col·laboració intermunicipal en el disseny d’una ontologia que permeti conceptualitzar les relacions jeràrquiques i funcionals del conjunt de datasets d’informació pública disponibles. Estructures ja existents com la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona són l’instrument ideal per a desenvolupar-les, tot cercant el suport d’entitats com l’Administració Oberta de Catalunya i d’altres vinculades a l’enginyeria informàtica. Només comptant amb dades de qualitat, estructurades i refinades, com les que es generen dins dels sistemes de gestió documental, i amb una estructura, com hem dit, sostenible en el temps com la derivada dels quadres de classificació, la interoperabilitat semàntica permetrà a la ciutadania o a les organitzacions accedir de manera fiable i àgil als paquets d’informació que li siguin de major interès i decidir cada vegada quina és l’escalabilitat precisa de la seva recerca. De la smart city a la smart region, tant per la via de la transparència com de l’open data.