Transparència, arxius i programes electorals a Barcelona (III)


Dediquem l’entrada d’avui als programes del Partit Socialista de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Partit Popular (PP). Pel que fa al PP no he aconseguit localitzar el seu programa (demano disculpes per avançat) i, al web institucional d’Alberto Fernández Díaz, la secció “La Proposta“, on es contemplen tres eixos principals d’actuació (Responsabilitat, Seguretat i Futur), no presenta cap referència concreta sobre transparència.

El PSC, encapçalat per Jaume Collboni, contempla en el seu programa un decàleg titulat “Deu compromisos per la transparència i la regeneració de la democràcia“. Certament, un primer punt d’aquest decàleg hauria d’haver estat complir amb els requeriments de la llei 19/2014, amb la qual cosa ja s’hauria d’entendre que el PSC aposta per la gestió de documents com a fonament tècnic de la transparència. Però, novament, o bé es dóna per descomptat aquest requeriment legal o bé, malgrat el text normatiu, les idees força que dominen el discurs polític sobre transparència van per una altra banda (codis ètics, exemplaritat, etc…). D’entre els 10 punts cal destacar-ne dos:

Collboni1Potser caldria recordar que no tota la informació municipal es pot publicar com a open data (si més no, ara). El període de reserva d’accés, d’una banda, i la ingent quantitat d’informació que està en suport analògic fa impossible aquesta fita. D’altra banda, fóra bo especificar com s’estructurarà el conjunt de datasets en format obert i si hi haurà una vinculació entre el Portal de Transparència i el lloc web institucional des d’on es publicaran. Sobretot, perquè, com veiem al punt 8, les obligacions recollides a la llei 19/2014, en concret, a l’article 6.1 d), no sembla que es tinguin gaire en compte:

Collboni2Quan el PSC proposa facilitar l’accés mitjançant una estructura orgànica a tots els contractes, contradiu l’obligació d’estructurar  la informació seguint el quadre de classificació corporatiu, i que respon a una classificació funcional i, per tant, molt més estable en el temps que l’orgànica, sotmesa a canvis constants, especialment, després de cada elecció municipal. El QdC, a més, dota els contractes d’una codificació unívoca i permet vincular-hi les metadades generades pel sistema de gestió de documents, de manera que reforça la precisió de la cerca i garanteix la traçabilitat de la informació.

De manera similar al PSC, el programa d’ERC, amb Alfred Bosch al capdavant, presenta també un “Compromís per la transparència”, format per set punts on, de manera genèrica, es parla de crear una web intuïtiva. Aquests punts augmenten fins a 29 propostes a l’eix 2.1 Governança, transparència i participació (p. 77-79). Si bé moltes d’aquestes propostes s’adrecen a l’accés a la informació i, fins i tot, a la “gestió del talent” dels empleats públics, cap d’elles fa la més mínima al·lusió a la gestió documental:

Bosch1

És molt significatiu que es tingui en compte i s’expliciti la reelaboració de la informació (quadres resum), però no la seva autenticitat i traçabilitat, tal com fixa la llei 19/2014. Ni una sola menció, doncs, al sistema d’arxius municipals en aquest àmbit estratègic per a qualsevol societat democràtica. Això no vol dir que ERC no el tingui present. A l’eix de Cultura, de fet, hi ha diverses propostes adreçades als arxius:

Bosch2

Crear una Xarxa d’Arxius de Barcelona (o Sistema d’Arxius com en un altre lloc del programa s’anomena) és una idea prou potent, però, novament, neix viciada d’origen, ja que només té en compte l’aspecte patrimonial d’aquests centres (públics i privats). Aquí no s’està proposant establir una xarxa per potenciar la interoperabilitat i l’accés a la informació de cara a la rendició de comptes i la millora de la participació ciutadana (com podrà participar la gent en la gestió col·laborativa de tots els equipaments que tan ERC com altres forces proposes si aquests no compten amb un sistema de gestió de documents integral que asseguri l’accés a tota la informació?), sinó d’unificar l’accés als catàlegs dels fons històrics. L’important pes dels historiadors a l’ERC actual, potser, és una bona explicació d’aquest reduccionisme patrimonial, com bé mostra la proposta 34 referida als Arxius de Districte. Aquests centres que haurien de ser, com ja hem dit en un altra entrada, nodes d’apoderament cívic i punters en l’alfabetització de la informació pública, per contra, “potenciaran” el seu vessant patrimonial per a major joia d’un segment d’usuaris certament reduït. Lamentablement, sembla que per a ERC són altres centres els que desenvoluparan aquesta funció i ni tan sols en col·laboració amb els arxius (que es veu que no tenen cap paper ni experiència en això de l’accés a la informació per part a la ciutadania).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s