Humpty Dumpty i la banalització de la transparència


El diàleg és prou conegut. Tot i així, val la pena reproduir el fragment precís:

-Aquí tens una glòria.

-No sé què és el que vostè vol dir amb una glòria -va dir Alícia-.

-Naturalment que no ho saps… si no és que jo t’ho digui. He volgut dir aquí tens “un argument ben consistent”!

-Però glòria no significa “argument ben consistent”!

-Quan jo utilitzo una paraula, aquesta paraula significa exactament el que jo decideixo que signifiqui… ni més ni menys.

-La qüestió és si un pot fer que les paraules signifiquin coses tan diferents.

-La qüestió és, simplement, qui mana aquí.

Humpty Dumpty ho tenia clar: les paraules signifiquen allò que qui mana decideix. El diàleg continua. Humpty Dumpty reconeix que, tot i amb això, no és tan fàcil, perquè algunes paraules tenen el seu geni. Si amb els adjectius un pot fer el que vulgui, en canvi, els verbs són molt creguts. Ara bé, ell té la solució per fer quadrar-los a tots: “Impenetrabilitat!”.

Certament, només des de la impenetrabilitat, és a dir, des de la manca d’accés a la informació, hom pot aspirar a que les paraules signifiquin només allò que es vol. Mentre els verbs són més resistents que els adjectius, de les conjuncions, però, en Humpty Dumpty no en diu res. A manca de la seva opinió, el dia 30 d’abril, quatre grups polítics i el lletrat major del Parlament han demostrat que les conjuncions s’assemblen més als adjectius que als verbs:

“Els membres de la Comissió han d’ésser juristes especialistes en dret públic i tècnics en matèria d’arxius o gestió documental, elegits entre experts de competència i prestigi reconeguts i amb deu anys d’experiència professional”

És l’article 40.3 de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació i bon govern, pel qual es detalla la composició de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública. En principi, un article prou diàfan. Probablement, onze de cada deu persones al llegir-lo entenen que s’ha de formar una comissió mixta, composada per juristes i arxivers. Analitzat amb més detall, hom pot tenir el dubte de si la conjunció copulativa que clarament fa necessària la presència tant de “juristes especialistes en dret públic” com de “tècnics en matèria d’arxius o gestió documental” pot tenir també un valor d’addició en la qualitat dels experts finalment triats. És a dir, si cal que cada un dels membres sigui al mateix temps jurista i arxiver de “competència i prestigi reconeguts”. Ara bé, només Humpty Dumpty podria gosar interpretar que la “i” té un valor disjuntiu, tal com, aparentment, demostra la llista dels cinc candidats consensuada per CiU, ERC, PSC i PP, aprovada per tres cinquenes parts dels parlamentaris i composta només per juristes.

Dic “aparentment” perquè (fins on jo sé) no hi ha hagut cap informe jurídic que contradigui el nou valor disjuntiu amb què, gràcies a l’aprovació de la candidatura 100% jurídica, el Legislador català ha dotat la “i” (a veure què hi diu l’Institut d’Estudis Catalans). És a dir, des dels òrgans jurídics del Parlament no s’ha qüestionat que la tria de cinc juristes sigui contrària al mandat que recull l’article 40.3. Imaginem, per un moment, que els quatre grups parlamentaris haguessin consensuat una llista de candidats formada exclusivament per arxivers. Amb aquesta simple inversió d’enunciat, suposo que tothom té clar que mai no hagués prosperat la candidatura i que el lletrat major hagués redactat, d’ofici, un informe fulminant apel·lant a l’autèntic significat de les paraules i no a aquell que “qui mana” decideix.

Igualment, els diputats (als quals, per cert, se’ls tornà a llegir l’article just abans de la votació, com es pot observar a la impagable transcripció de la sessió), per molta disciplina de vot que imperi, haguessin tingut seriosos dubtes de la idoneïtat dels cinc arxivers i d’una comissió sense cap expertesa jurídica reconeguda. Però, ai las, tot i el que diu la llei de transparència i tot i el que clarament especifica l’article 40.3, el fet d’obviar el coneixement en arxius i gestió documental no ha estat cap impediment per tirar endavant la votació. I és que, al cap i a la fi, si els quatre grups parlamentaris han considerat convenient fer un Humpty Dumpty és perquè, conscient o inconscientment, motu proprio o aconsellats per algú altre, s’ha cregut necessari esmenar per la via dels fets consumats un article que, simplement, recollia i potenciava l’experiència i la metodologia de la CNAATD, òrgan fonamental de l’administració arxivística del país i que, fins el passat cap de setmana, definia el règim general d’accés a la documentació pública i tenia competència per a resoldre reclamacions d’accés de ciutadans i ens privats o públics. Un òrgan prou invisible, tot sigui dit de pas, com perquè el Legislador no recollís bé ni el seu nom (mireu la Disposició Addicional Sisena de la llei). Tot plegat, podríem deduir que mentre l’accés a la informació i la transparència no formaven part de l’agenda política, fins i tot els arxivers eren bons per ocupar-se’n. Ara, però, que és un tema cabdal per a la regeneració democràtica, cal evidentment posar-ho en mans realment expertes i fer veure que la Llei 10/2001 d’arxius i documents no ha existit mai, en tot allò que fa referència a la gestió documental i a l’accés a la informació (de fet, per a molts polítics i per a més d’un jurista, probablement mai no ha existit).

Amb l’excloent tria dels parlamentaris, amb la incomprensible inhibició del lletrat major i amb el devastador missatge que, de retruc, s’envia a les administracions catalanes, la banalització de la transparència a Catalunya està servida. Fer caure a un segon nivell de consideració la gestió documental és apostar clarament per una transparència de baixa intensitat, de resolucions puntuals desvinculades de l’imprescindible marc general d’avaluació documental, sense el qual no es pot transformar l’administració en un servei eficient i adaptat a les necessitats dels ciutadans. La transparència pot perdre la capacitat de reorganització profunda amb la qual havia estat dotada per la llei, per acabar esdevenint una cambra fosca on només veurem reflectida la informació que la llum jurídica arribi a il·luminar, sense però estar mai segurs de què hi ha al seu voltant. I això és el més greu, no pas el menyspreu a un sector professional que porta dècades fent possible l’accés a la informació i, des de l’arribada del repte de l’administració electrònica, impedint que el fetitxisme tecnològic malbarati recursos públics a través de solucions parcials i inoperants a mig termini, tot oposant-hi i prioritzant disseny i arquitectura del sistema (i no pocs enfrontaments amb càrrecs electes ha costat a la professió aquesta gosadia).

Difícilment es podrà resoldre sobre accés de manera eficient si, en paral·lel, no s’adequa l’exègesi jurídica al sistema de gestió documental que genera la informació en el marc del procediment administratiu. Això és el que, ja d’entrada, permetia la composició mixta de la CGDAIP. Ara, correm el risc d’impulsar un model que generi disfuncions serioses que, òbviament, no es podran corregir només amb innovació i mediació, els mantres que, sembla, han de guiar la nova relació entre administracions i ciutadans. Caldrà restar amatents, a partir d’ara, i tenir sempre ben present Sòcrates quan, al Gòrgies, li recordava a Polus d’Agrigent que no s’havia de confondre la legislació i la justícia amb la sofística i la retòrica.

Advertisements

2 pensaments sobre “Humpty Dumpty i la banalització de la transparència

  1. Retroenllaç: Taula Rodona «Sistemes de Gestió de Documents: Fonaments d’accés a la informació i transparència». | El Nostre Arxiu Fotogràfic

  2. Retroenllaç: Taula Rodona «Sistemes de Gestió de Documents: Fonaments d'accés a la informació i transparència» - El Nostre Arxiu Fotogràfic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s