Q122 o què pot aportar la gestió documental al conflicte de la Barceloneta


L’enfrontament sobre el model d’explotació turística que es vol per a Barcelona ha esclatat aquests últims dies de manera ben evident amb les protestes dels veïns de la Barceloneta sobre els “apartaments turístics” o “habitatges d’ús turístics” (HUT), com el tràmit de comunicació d’obertura de l’Ajuntament de Barcelona els anomena. Després de dues reunions amb representants polítics (la regidora de Ciutat Vella i el mateix alcalde Xavier Trias) no sembla que el veïnat hagi quedat gens content. Les queixes no vénen només pels apartaments il·legals o pel grau de civisme dels turistes, sinó que tenen més a veure, com dèiem inicialment, amb un model que per a molta gent ha arribat a un punt de saturació insostenible.

De fet, una de les demandes que els veïns han presentat a través del seu manifest és l’elaboració d’un “cens real” d’aquests apartaments. Aparentment, per tant, ¿les associacions de veïns, els particulars i, podríem arribar a suposar, el mateix Ajuntament no disposen de dades fiables sobre la quantitat i la ubicació d’aquests pisos? La primera iniciativa del consistori, dur a terme inspeccions aleatòries pel barri a la recerca d’establiments il·legals, podria donar a entendre que, efectivament, s’ha descurat el seu control. I, com a mínim, resulta estrany que es facilitin dades sobre els pisos en propietat de persones jurídiques i no s’acompanyin amb el nombre de llicències d’activitat tramitades.

Com veiem, doncs, el conflicte dels “apartaments turístics” es tracta també d’un problema d’accés a la informació pública i de transparència en la gestió dels afers que afecten el comú de la ciutadania. Un problema que, paradoxalment, s’evidencia just en el moment que des de moltes administracions, inclòs l’ajuntament de Barcelona, s’han posat en funcionament flamants portals de transparència, govern obert i open data. Així, ¿no hagués estat més lògic, eficient i, sobretot, ràpid, començar per publicar en el portal de transparència de Barcelona les dades de què disposa l’ajuntament sobre el total d’apartaments turístics?Publicar-les, evidentment, en un format entenedor i reutilitzable que, per exemple, permetés que amb la col·laboració dels veïns es poguessin detectar amb molta més fluïdesa el total d’apartaments il·legals (una ciutadania compromesa, si compta amb els canals adequats, de ben segur serà més eficient que les inspeccions aleatòries d’uns pocs tècnics).

Al portal GO>BCN, de fet, hi ha un visualitzador de dades on trobem situats al plànol de la ciutat, i gràcies a un sistema de georeferenciació, els aparcaments, les estacions d’autobús, els punts wifi o les fonts públiques, entre d’altres. ¿No seria aquest el lloc i el mitjà ideal per publicar el dataset actualitzat dels habitatges d’ús turístic? Si cerquem al catàleg de dades obertes, però, només trobarem un “llistat d’equipaments d’allotjament” de 2012 en un zip que, un cop obert, ens dóna una extensa successió d’entrades en llenguatge rdf (aquí la referent a “Apartaments”):

<skos:prefLabel xml:lang=”ca”>Apartaments</skos:prefLabel><skos:broader rdf:resource=”http://www.bcn.cat/data/asia/categories#0040101003″/></skos:Concept><skos:Concept rdf:about=”http://www.bcn.cat/data/asia/categories#c0040103004011001″><dct:identifier>0040103004011001</dct:identifier&gt;

Tot plegat, molt intuïtiu per a l’usuari mitjà, és clar.

De fet, hagués estat preferible un simple xls, com el que ofereix la web del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat i que, segons el cercador que també s’incorpora, compta amb 9.752 entrades per a Barcelona. Aquesta llista, però, correspon al Registre de turisme de Catalunya, elaborat pel Servei de Qualitat Turística i compta amb els establiments que s’hi han inscrit, no pas amb tots els habitatges que tinguin llicència o, menys encara, que hagin dut a terme la comunicació prèvia. En tot cas, serveix per demostrar dues coses. La primera: no hi ha cap impediment legal per oferir les dades de localització de tots els habitatges turístics en format reutilitzable. Tractant-se, recordem-ho, d’informació no sensible que es troba en llicències d’activitats, la legislació permet tant el seu accés com la seva difusió (com a mostra, aquí teniu un article elaborat per una lletrada dels serveis jurídics del mateix ajuntament sobre el règim d’accés a aquest tipus d’expedients administratius). La segona: si l’administració ofereix la informació de manera mínimament estructurada (i amb les adreces normalitzades, que no és el cas) resultaria ben fàcil georefenciar-la i poder obtenir així una ràpida visió de conjunt, ni que sigui aproximada i provisional. Si més no, el mateix Servei sí que ofereix la llista d’apartaments georeferenciada (www.catalunya.com/mapa). Hi podem cercar, dins d’allotjaments, pel criteri “habitatge d’ús turístic”, i dins la localització, per Barcelona (a mida que focalitzem el mapa, més resultats es van visualitzant).

Tornant al portal de transparència barceloní, tampoc no ajuda a la cerca d’aquesta informació el fet que sota el tag “civisme” hi trobem com a notícia destacada les inspeccions per descobrir apartaments sense llicència. ¿Les infraccions en matèria d’activitats comercials o de serveis entren en l’àmbit de l’ordenança del civisme? És cert que el seu capítol novè tracta sobre activitats i serveis no autoritzats, però ho fa en l’àmbit de l’espai públic i no pas d’un habitatge privat. ¿Els altres establiments que operen sense llicència també són inspeccionats per tècnics acompanyats d’agents cívics?

El concepte triat per identificar la informació pública en un portal de transparència no és un tema menor. Des de les lleis i reglaments que fixen l’estructura d’aquests portals, precisament, es posa molt d’èmfasi en l’existència de criteris temàtics per ajudar a la consulta dels usuaris. Ara bé, aquest és un cas ben indicatiu de com, més aviat, la mera elecció d’aquests criteris pot produir el resultat contrari. El grau d’arbitrarietat (per no parlar de biaix ideològic) amb què es poden escollir els “temes” que identifiquen la informació pública pot ser molt elevat. En canvi, si es vincula aquesta informació (i la documentació i expedients que la contenen) a la funció i competència que l’ha generada, l’arbitrarietat queda reduïda només als possibles canvis que es produeixin al quadre de classificació uniforme que basteix el sistema de gestió documental de la institució productora. Uns canvis que, per experiència, sabem que són mínims i sempre es produeixen a partir de l’anàlisi en profunditat dels procediments administratius (és a dir, de manera científica, consensuada amb tots els agents implicats i, per tant, amb major grau de fiabilitat que el concepte comunicatiu de moda o la idea-força que es vulgui imposar en el discurs polític en determinat moment).

Així, les llicències d’activitat són la sèrie documental on trobarem, de manera fiable, autèntica i actualitzada, la informació sobre el número i la ubicació dels habitatges d’ús turístic legals a Barcelona. El seu codi dins del quadre de classificació és el Q122 (el codi amb què comença el títol d’aquesta entrada) i s’inclou dins la secció “Urbanisme i Obres” (tal com succeeix, de fet, a la majoria d’ajuntaments de Catalunya). A les Gerències d’Urbanisme dels diferents districtes es tramiten aquests expedients i és als aplicatius informàtics dels seus arxius de gestió, per tant, on els responsables del portal de transparència de l’Ajuntament haurien d’anar a cercar la versió més actualitzada del “cens real”. De fet, l’ideal seria que ni tan sols “l’anessin a cercar”, ja que hauria d’estar vinculada (de la mateixa manera que la resta de la informació que s’hi ofereix) directament amb el sistema de gestió documental i els codis dels expedients, per tal que, d’una banda, les dades no s’haguessin de reelaborar, sinó que es poguessin extreure directament, de manera segura i fiable, i amb la freqüència d’actualització que es determinés, i de l’altra, els usuaris tinguessin garantida la traçabilitat de la informació.

Lamentablement, entre els membres de la comissió de govern obert de l’ajuntament barceloní, creada aquest mes de juliol, no hi és l’arxiver en cap, qui com a màxim responsable tècnic dels sistema de gestió documental de tota l’administració municipal de ben segur podria col·laborar activament en l’assoliment d’una transparència real. La seva absència és més feridora si tenim en compte que amb pocs dies de diferència respecte l’esmentada Comissió, s’aprovà també el Reglament d’accés a la documentació municipal. ¿Com es poden dissociar funcional i orgànicament dues iniciatives tan clarament vinculades?

En definitiva, disposar d’informació pública fiable és fonamental perquè la ciutadania recuperi la confiança en les institucions. Si comptant amb les eines i els canals necessaris, les administracions prefereixen actuar soles al marge del teixit cívic i confonent transparència real amb publicitat activa o, en els pitjors dels casos, simple propaganda, poc avançarem en el camí del govern obert i l’apoderament de la gent. Per al cas concret de la Barceloneta, hauria de ser relativament fàcil comptar amb un cens real dels apartaments turístics si, com dèiem, s’utilitza el portal de transparència com a finestra del sistema de gestió documental de l’Ajuntament, oferint, en el visualitzador de dades, la informació geolocalitzada i actualitzada de les llicències d’activitats corresponents. De manera col·laborativa, i en el mateix aplicatiu, les associacions de veïns, comunitats de propietaris i altres entitats involucrades podrien ajudar, com a usuaris validats, a identificar ràpidament els establiments il·legals. I, més important, tots els barcelonins comptaríem amb major informació i de major qualitat per tal de decidir què i com ha de canviar en el model d’explotació turística de la ciutat.

Evidentment, si l’administració no ho fa o si cap grup municipal tampoc no hi insisteix gaire, la ciutadania pot “alliberar la informació pública” exercint el seu dret d’accés als arxius de districte i convertint en material per a la reflexió social, política i econòmica les ingents quantitats de dades en suport analògic disponibles. Però, a aquest tema, hi dedicarem la propera entrada.

Un pensament sobre “Q122 o què pot aportar la gestió documental al conflicte de la Barceloneta

  1. Retroenllaç: Turisme, participació ciutadana i gestió documental | Vicenç Ruiz

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s